¿Cuáles son los mejores colores para vender más en los restaurantes?

Quins són els millors colors per vendre més als restaurants?

Els colors transmeten i estan completament units a les nostres emocions. Per això, és un punt fonamental a tenir en compte per augmentar les vendes del teu restaurant.

La gastronomia no és només gust; els colors també tenen un gran pes en la percepció visual, emocional i el comportament humà, i no fem referència només a l’aspecte del menjar, sinó també al color de la paret, al material i tonalitat de les taules, estovalles, tovallons, carta o logotip del restaurant.

Així que, podem dir alt i clar que ens ajuden a apropar-nos als nostres clients i, en conseqüència, a augmentar vendes i crear espais valorats positivament.

L’expressió “mengem pels ulls” té raó. Per això, us volem exposar la importància dels colors per a un restaurant i el seu posterior reconeixement.

 

Una mica de ciència

 

Si parlem científicament, els colors són considerats una percepció que s’origina en tres diferents fases:

La primera d’elles es basa en l’absorció de l’estímul visual en la retina de l’ull, el qual passa per la còrnia, l’humor aquós, la pupil•la, el cristal•lí i l’humor vitri. Al final de la fase, es genera el procés traducció, els senyals nerviosos.

La segona es caracteritza per elaborar i comprimir els senyals nerviosos generats i convertir-les en senyals elèctrics i la seva transmissió al cervell a través del nervi òptic.

L’última fase consisteix en la interpretació realitzada pel cervell i la final percepció del color. Aquest últim progrés ha variat amb el pas dels anys, ja que anteriorment enteníem els colors d’una altra manera.

 

Quina és la història dels colors?

 

En l’Antiga Grècia van néixer les primeres reflexions sobre l’òptica, la visió i els colors, de fet, es troben referències a elles en els estudis europeus del segle XIX.

La teoria del color per Johan Wolfgang von Goethe, va néixer després d’estudiar les respostes dels éssers humans davant l’exposició de diferents colors, finalment es va arribar a la conclusió que existeix el color depenent de la forma d’interpretació de cadascú.

Segons Plató, el color d’un objecte és una irradiació del mateix que existeix independentment del fet que sigui vist o no.

Ell exposava que a més dels colors ja codificats blanc i negre, hi ha altres dos colors primaris, el vermell i el color brillant i resplendent, que ell solia definir amb els sinònims lamprony stilbon. Tots els altres colors neixen de la barreja entre aquests quatre colors primaris en una proporció que no es pot definir amb precisió per l’home, perquè està determinada per les divinitats.

El filòsof grec Aristòtil va posar significat als colors, ell va relacionar els colors bàsics amb els quatre elements: aigua, terra, foc i aire.

Segons ell, la visió d’un objecte és possible mitjançant un cos transparent (anomenat diaphanes o diàfan), per exemple, l’aigua, que actuen com a mitjà entre objecte i observador. Si dins el cos hi ha llum, l’objecte transmet la figura i el color en els ulls de qui ho està mirant; mentre si no hi ha llum, tant l’objecte com la figura i el seu color no són visibles.

La tendència del binomi blanc i negre, amb la possible incorporació d’un tercer color, el vermell, és un fet que hi ha en diferents cultures.

Un estudi realitzat a finals dels anys seixanta per Brent Berlin i Paul Kay, va defensar que el lèxic cromàtic de les llengües més antigues, majoritàriament, només té dos termes per identificar els colors: el blanc i el negre, quan hi ha un tercer color, aquest correspon al vermell.

Frederic Portal (El simbolisme dels colors: en l’Antiguitat, l’Edat Mitjana i els temps moderns) va al•legar que la foscor, la negació del color, es representa mitjançant el negre, mentre que la llum és representada amb el blanc i vermell, de fet, per a ell, la llum no existiria sense el foc, el representant és el vermell, per això, ho considera un color primari.

A l’edat mitjana, tot i que encara es debatia i estudiava la doctrina grega, es van sumar tres colors més a la paleta cromàtica coneguda: groc, verd i blau.

En aquest punt, tal com transmet Michael Pastoureau, el simbolisme dels colors cobra força, sobretot, en el món occidental cristià i es comencen a relacionar colors amb conceptes: vermell a la gola i luxúria, groc a l’enveja, verd a la supèrbia, blanc a la mandra i negre per al càstig, avarícia.

A principis del Renaixement, quan es difon a Europa el protestantisme, tornen a prevaler el blanc i el negre amb austeritat dels colors saturats. En aquest mateix segle, van començar els primers textos impresos amb imatges monocromàtiques, en general, de tinta negra.

Durant aquest temps, els estudis sobre els colors, l’òptica i la llum no van acabar, de fet, Leonardo da Vinci va fer una classificació dels colors bàsics, creant un ordre basat en la simplicitat, el primer era el blanc, el segon el groc , el tercer el verd, el quart el blau, el cinquè el vermell i finalment, el sisè era el negre, més tard, també va afegir el blanc com la suma de tots els colors i el negre com l’absència d’ells.

Després d’anys, Isaac Newton va crear la teoria lumínica, demostrant que els colors no existeixen com a tal, sinó que són produïts per la llum. La teoria va ser tota una revolució, especialment en el món de l’art, ja que es regeix a través d’un conjunt de regles per aconseguir colors complementaris a partir de la barreja de colors bàsics.

Per contra, Goethe al segle XIX va ser un dels més grans crítics de la teoria de Newton. Ell assegurava que la llum dóna lloc a parelles de colors contraposats i complementaris.

Finalment, al segle XX van sorgir noves experimentacions, Albert Henry Munsell va crear el model més conegut, el color tridimensional, basat en els atributs perceptius de to, lluminositat i saturació. Avui en dia, poden fer que venguis més al teu restaurant.

 

Què transmet cada color?

 

BLANC

És la suma de tots els colors, per això també simbolitza integritat. Així mateix, és el color de la novetat, els començaments, l’oblit, la neteja, la resurrecció i la veritat.

Es relaciona amb la puresa i innocència.

El més important: engrandeix els espais i fa els salons més lluminosos i elegants. Es pot utilitzar individualment, o combinat per treure-li força als colors més lluminosos. Ho veurem en restaurants de luxe. A més, es tracta d’un color versàtil i atemporal, de manera que combinarà a la perfecció amb qualsevol estil i color, i mai passarà de moda.

Com a dada interessant, la majoria de restaurants es decanta per estovalles blanques perquè és l’únic to que no distorsiona el color del vi.

 

VERMELL

És el color més impulsiu i cridaner, es caracteritza per estimular i excitar, augmentar els impulsos nerviosos i el ritme cardíac.

Es relaciona amb la passió, energia, foc i amor.

El més important: desperta la gana. Quan veiem el color vermell, les neurones es disparen en el nostre hipotàlem, augmentem l’energia.

S’ha provat que les estovalles vermelles fan que una persona mengi més, ja que tendeix a causar reaccions més ràpides, impulsives.

S’utilitza amb freqüència en restaurants de fastfood com les potents empreses McDonald’s, Telepizza o Burger King. A més, ha estat escollit per altres grans marques com Coca Cola, Levi’s o Puma, que han considerat el color vermell com la seva insígnia.

 

 

GROC

És el color de l’exuberància, l’idealisme, l’atreviment i el domini.

Es relaciona amb l’or, la llum i la transmissió de felicitat, alegria, entusiasme, optimisme i joventut, encara que en ocasions també amb la mala sort.

Es pot trobar en restaurants familiars amb públic infantil.

Es tracta d’un color potent, per això, cal anar amb compte en com es fa servir.

El més important: el groc activa el funcionament del costat analític del nostre cervell. Per això, podríem dir que no és el més convenient quan anem a dinar, però els tons més subtils poden aportar relaxació. Sempre s’haurà de rebaixar amb un altre color.

 

BLAU

Es tracta d’un color molt emprat per les marques, principalment per les més conservadores.

Representa seguretat, confiança, infinit i sinceritat, però no és, necessàriament, la millor opció per a un restaurant. Els que l’utilitzen solen ser restaurants amb públic d’empresa.

El més important: veritablement és un dels colors menys apetitosos, però tot dependrà de les combinacions. Per exemple, si ho barregem amb parets blanques i decoració mediterrània, pot cridar l’atenció i ser agradable, o si el teu restaurant ofereix marisc, pot reflectir el color de la mar i ser fresc per a l’ocasió.

Tot té un perquè, i és que no sol ser un color amb molta atracció per menjar, ja que no és comú veure aliments d’aquest color a excepció de les baies de color blau o les patates púrpura, però la majoria de les vegades, ens recorda a aliments en mal estat.

 

TARONJA

Es caracteritza per ser un color energitzant, optimista i divertit. En ser més suau que el vermell, perd poder d’atracció. El podem trobar en establiments més conservadors.

Representa el sol i exerceix influència estimulant.

El més important: pot fomentar vitalitat i alegria, fet que ajuda a aconseguir més vendes, a més d’estimular una agradable conversa.

Pel que podem dir que es podria emprar aquesta tonalitat acompanyant-la d’altres colors per tenir diversitat sense que s’anul•lin les bones sensacions del taronja.

 

VERD

És el color de la natura, frescor, salut, pau i benestar. El trobarem sobretot en restaurants ecològics, vegetarians o vegans.

Representa la relaxació, l’equilibri, l’harmonia i el medi ambient.

El més important: si vols que el teu restaurant es relacioni amb tranquil•litat, relaxació, frescor o menjar sa, el verd és el teu color. És ideal per a restaurants vegetarians o que es caracteritzin pel menjar saludable.

En aquest sentit, és important que tinguis en compte que l’orgànic s’ha posat de moda.

 

VIOLETA

Color espiritual, ambigu, perfecte per a un restaurant amb decoració Feng Shui.

Representa reverència, respecte, pietat, experiència i misticisme, i està associat amb el lideratge.

El més important: no és considerat el color ideal per als restaurants, és poc popular i en diverses ocasions pot ser malinterpretat.

 

MARRÓ

És un color que transmet el contacte amb la terra, seguretat i comoditat.

El més important: en l’alimentació es relaciona amb el cafè i la xocolata o amb els productes integrals, amb els cultius orgànics i el natural, sobretot si es barreja amb el verd.

Tota la gama de marrons, des del marró xocolata, fins al crema, combinen perfectament entre ells, donant un ambient de relaxació i seguretat al teu restaurant.

 

GRIS

És solidesa, calma i sensibilitat.

Transmet maduresa i fiabilitat, encara que si s’abusa d’ell pot desprendre un sentiment de depressió i falta d’emoció.

El més important: és un color que en interiors no brilla per si sol, per això, s’aconsella estar balancejat per altres colors, per no acabar atabalant al client. Per exemple, la combinació gris i taronja o gris i groc expressen modernitat.

 

NEGRE

Dol, depressió i sobrietat.

Es relaciona amb el clàssic, elegant, sofisticat i la fortalesa.

El més important: és un color que sol estar present en botigues de luxe, restaurants de nit o bars musicals. Afavoreix a un ambient íntim i acollidor, a més, també és un color jove.

 

Quin color trio per augmentar les vendes o millorar l’experiència en el meu restaurant?

 

Hi ha diferents punts que poden ajudar-te a veure la importància del color en el teu restaurant:

• Definir la filosofia del teu restaurant, vegetarià, hamburgueseria, fastfood, etc.
• Definir el tipus de clients que desitges atraure, de parelles, familiar o grups.
• Triar un color segons el tipus de servei que ofereixes i el tipus de restaurant que vols, a continuació, veuràs alguns consells.
• Escollir un esquema de colors (color principal i color secundari) que apel•li a les emocions dels teus clients.
• Aplicar l’esquema de colors a l’interior i exterior de l’establiment, al logo, en les cartes que es faciliten als clients i en tots els llocs on siguis exposat, amb la finalitat de crear una identitat de marca i que aquesta sigui reconeguda pel client.

 

En resum, per vendre més al teu restaurant, et donem alguns consells segons el tipus de negoci:

 

Tens un restaurant de menjar ràpid i necessites moviment? El teu color és el vermell, a més, et recomanem música amb ritme, visita el nostre anterior post sobre la música.

El teu restaurant és ecològic i de producte de proximitat? El verd i el marró és la combinació perfecta, la fusta i les plantes també aportaran frescor.

Et caracteritza l’elegància? El conjunt dels colors extrems, blanc i negre, acompanyats del gris generaran serietat i luxe. Per donar l’últim toc, empra un color cridaner per a les cadires o un altre mobiliari.

Ets una marisqueria? Necessites el color blau, combinant-ho amb el blanc i el marró, transportaran als teus clients a un dia estiuenc.

Ofereixes llargs i pausats menjars? En aquest cas, opta pel groc o el taronja, aportaran tranquil•litat i desconnexió, la combinació amb altres colors, potenciaran el teu establiment.

Tot depèn del que vulguis transmetre.

 

Des GastroSAP!ENS esperem haver-te ajudat a escollir els colors més adequats per al teu restaurant.



Al continuar utilizando nuestro sitio web, usted acepta el uso de cookies. Más información

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra POLÍTICA DE COOKIES, pinche el enlace para mayor información. Además puede consultar nuestra página de POLÍTICA DE PRIVACIDAD.

Cerrar